Mapa conceptual: Competència d'autonomia i iniciativa personal

Mapa conceptual: La pràctica educativa. Com ensenyar. Zabala Vidiella, A. Noelia Gómez

Mapa conceptual Isabel Veas. La pràtica educativa. Com ensenyar. Zabala Vidiells, A. 1995

Assignatura de PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS del grau mestres d'Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili campus B.P.

Mapa conceptual Rocío Lebrón. La pràtica educativa. Com ensenyar. Zabala Vidiells, A. 1995

Assignatura de PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS del grau mestres d'Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili campus B.P.

Mapa conceptual CarlaAlonso Manzano. La pràctica educativa. Com ensenyar. Zabala Vidiella, A.

PROJECTE FINAL TIC

PROCÉS

Primer vam haver de pensar en la idea general del nostre projecte. El que volem treballar és la interculturalitat. Vam creure que seria adient aquest tema, ja que avui dia dins les aules hi ha diferents ètnies i així tots puguin aprendre de les diverses cultures. Quan ja teníem clar què volíem treballar i els objectius, vam decidir quina tecnologia utilitzar: els codis QR. Per poder introduir aquesta eina vam buscar informació a internet i, un cop vist el funcionament, vam organitzar les pàgines web que hauríem de posar als codis QR en padlets, així per als infants seria mes visual i els hi resultaria més fàcil entendre’n el contingut. Acte seguit, vam començar amb l’elaboració manual de tots els materials. En el nostre cas ha estat un mural amb la silueta dels 4 països que volem treballar i la bandera a cadascun d’ells, el qual està fet en paper d’embalar, pintat amb pintura i per simular el terra hem posat sorra de la platja. També hem fet una caixa. Nosaltres anirem ambientades en un país per representar-lo.

Finalment amb tot el projecte enllestit, totes quatre estem contentes amb el resultat, creiem que ha estat un projecte de molta imaginació i creativitat. Segons la nostra opinió, la implementació dins l’aula és bastant dinàmica i vistosa pels infants. Per tant, considerem que obtindríem bons resultats si la portéssim a la pràctica. A més, amb l’elaboració del projecte hem aprés que són els codis QR i com funcionen. També a organitzar-nos la feina i treballar d’una manera igualitària i proactiva en equip, cosa que totes les components del grup veiem molt important.

PROCÉS D' ELABORACIÓ 

 

                                       

PROJECTE FINAL:

Xina: plats típics, monuments, festes i tradicions

España: plats típics, monuments, festes i tradicions

Brasil: plats típics, monuments, festes i tradicions

Marroc: plats típics, monuments, festes i tradicions

Cas de bona pràctica: La mediació

A l'institut Ernest Lluch i Martí de Cunit hi ha un servei de mediació. Els alumnes diposen d'uns fulls a secretaria per omplir-los degudament exposant el problema que tinguin i dipositar-los a la bústia, que es troba a l'Espai de Mediació, que està situat al costat de consergeria i normalment es fan a l'hora del pati. Seguidament, parlarien amb el tutor o el cap d'estudis, i per últim amb l'equip de mediació o la Integradora Social. Com hem dit sobre la mediació en l'entrada anterior, tot el que expliquen és confidencial, els mediadors són neutres i no jutgen ni es situen a favor de cap bàndol.

Aquest any el grup de mediadors el formen un seguit d'alumnes de 3er que l'any passat van fer l'optativa de mediació i els hi va agradar i van decidir fer la formació per ser mediadors.

EXPLICACIÓ DEL CAS

Vam preguntar al director de l'institut sobre un cas i com és informació confidencial no va entrar en detalls però ens va explicar la suficient informació. L'any passat va haver un conflicte a la classe de 2n en el qual dos alumnes es van barallar per motius de racisme. Tot va començar quan va arribar un noi negre a l'aula. Es va integrar molt bé amb tothom excepte amb un dels nois conflictius de l'institut, que va posar-lo en evidència davant dels companys humiliant-lo, però el noi nouvingut no va voler entrar dins el seu joc. Després de repetir-se la mateixa situació diverses vegades, va acudir al Servei de Mediació com a últim recurs perquè ignorar-lo no va servir de res. El mediador primer va parlar per separat amb els alumnes per veure què havia passat. Acte seguit, es van reunir perquè cadascun d'ells exposi la seva versió. Una vegada realitzades aquestes fases van arribar a un acord entre tots tres per solucionar el problema. El director ens va explicar que va ser un procés fàcil, ja que el noi conflictiu va reflexionar sobre el seu comportament i es va adonar que a ell no li agradaria que li fessin el mateix. A partir d'aquell fet, van tenir una relació cordial i de respecte mutu, sense arribar a una amistat.A continuació us deixem la presentació del cas pràctic.