PROJECTE FINAL TIC

PROCÉS

Primer vam haver de pensar en la idea general del nostre projecte. El que volem treballar és la interculturalitat. Vam creure que seria adient aquest tema, ja que avui dia dins les aules hi ha diferents ètnies i així tots puguin aprendre de les diverses cultures. Quan ja teníem clar què volíem treballar i els objectius, vam decidir quina tecnologia utilitzar: els codis QR. Per poder introduir aquesta eina vam buscar informació a internet i, un cop vist el funcionament, vam organitzar les pàgines web que hauríem de posar als codis QR en padlets, així per als infants seria mes visual i els hi resultaria més fàcil entendre’n el contingut. Acte seguit, vam començar amb l’elaboració manual de tots els materials. En el nostre cas ha estat un mural amb la silueta dels 4 països que volem treballar i la bandera a cadascun d’ells, el qual està fet en paper d’embalar, pintat amb pintura i per simular el terra hem posat sorra de la platja. També hem fet una caixa. Nosaltres anirem ambientades en un país per representar-lo.

Finalment amb tot el projecte enllestit, totes quatre estem contentes amb el resultat, creiem que ha estat un projecte de molta imaginació i creativitat. Segons la nostra opinió, la implementació dins l’aula és bastant dinàmica i vistosa pels infants. Per tant, considerem que obtindríem bons resultats si la portéssim a la pràctica. A més, amb l’elaboració del projecte hem aprés que són els codis QR i com funcionen. També a organitzar-nos la feina i treballar d’una manera igualitària i proactiva en equip, cosa que totes les components del grup veiem molt important.

PROCÉS D' ELABORACIÓ 

 

                                       

PROJECTE FINAL:

Xina: plats típics, monuments, festes i tradicions

España: plats típics, monuments, festes i tradicions

Brasil: plats típics, monuments, festes i tradicions

Marroc: plats típics, monuments, festes i tradicions

Cas de bona pràctica: La mediació

A l'institut Ernest Lluch i Martí de Cunit hi ha un servei de mediació. Els alumnes diposen d'uns fulls a secretaria per omplir-los degudament exposant el problema que tinguin i dipositar-los a la bústia, que es troba a l'Espai de Mediació, que està situat al costat de consergeria i normalment es fan a l'hora del pati. Seguidament, parlarien amb el tutor o el cap d'estudis, i per últim amb l'equip de mediació o la Integradora Social. Com hem dit sobre la mediació en l'entrada anterior, tot el que expliquen és confidencial, els mediadors són neutres i no jutgen ni es situen a favor de cap bàndol.

Aquest any el grup de mediadors el formen un seguit d'alumnes de 3er que l'any passat van fer l'optativa de mediació i els hi va agradar i van decidir fer la formació per ser mediadors.

EXPLICACIÓ DEL CAS

Vam preguntar al director de l'institut sobre un cas i com és informació confidencial no va entrar en detalls però ens va explicar la suficient informació. L'any passat va haver un conflicte a la classe de 2n en el qual dos alumnes es van barallar per motius de racisme. Tot va començar quan va arribar un noi negre a l'aula. Es va integrar molt bé amb tothom excepte amb un dels nois conflictius de l'institut, que va posar-lo en evidència davant dels companys humiliant-lo, però el noi nouvingut no va voler entrar dins el seu joc. Després de repetir-se la mateixa situació diverses vegades, va acudir al Servei de Mediació com a últim recurs perquè ignorar-lo no va servir de res. El mediador primer va parlar per separat amb els alumnes per veure què havia passat. Acte seguit, es van reunir perquè cadascun d'ells exposi la seva versió. Una vegada realitzades aquestes fases van arribar a un acord entre tots tres per solucionar el problema. El director ens va explicar que va ser un procés fàcil, ja que el noi conflictiu va reflexionar sobre el seu comportament i es va adonar que a ell no li agradaria que li fessin el mateix. A partir d'aquell fet, van tenir una relació cordial i de respecte mutu, sense arribar a una amistat.A continuació us deixem la presentació del cas pràctic.

Les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes

Què és la mediació?

És un sistema alternatiu de resolució de conflictes perquè és extrajudicial o diferent dels canals legals o convencionals i en el qual intervé una tercera persona imparcial: el mediador. Aquest pot ser un alumne, un professor o un pare. La persona mediadora no dóna la solució, sinó pautes i passos per a que les persones que han tingut el conflicte arribin fins a ella de manera conjunta.

Tres aspectes essencials de la mediació és que ha de ser VOLUNTÀRIA, CONFIDENCIAL i el mediador ha de ser NEUTRAL per no posicionar-se a favor ni en contra de ningú. Consta de les següents fases:

1. Presentació de la persona mediadora i de les normes.

2. "Explica'm", on s'han d'exposar les dues versions de les persones.

3. Aclarir el problema posant en comú els punts de vista per identificar les coincidències i les diferències.

4. Proposar solucions buscant de forma creativa i avaluant-les.

5. Arribar a un acord equilibrat i que sigui possible assolir-lo.

Les qualitats bàsiques d'un mediador són la paciència, l'assertivitat, l'empatia i el domini de les habilitats comunicatives i socials. També ha d'escoltar de forma activa durant tota la sessió. I un concepte molt important, com s'indica en el vídeo, és la capacitat de PARAFRASEJAR. Aquesta eina consisteix en repetir en paraules pròpies les idees principals o pensaments expressats per la persona que explica el problema. Un cop analitzat el vídeo, ens ha semblat que l'actitud dels mediadors és correcta en tot moment, tenen un to de veu que trasmet confiança i tranquil·litat, intenten posar-se en el lloc dels nois que han tingut el problema i saben guiar cada part de la mediació de forma adequada i marcada per arribar a l'objectiu que els interessa, un acord mutu a través del DIÀLEG.

El cas d'en Lluís

Un cop analitzat el cas del Lluís i observat les característiques de la seva família, creiem convenient una entrevista amb aquesta, per tal de poder exposar-los els problemes que detectem del seu fill fent referència al seu procés d’aprenentatge. Quan els pares ens comuniquin que estan disposats a assistir a aquesta entrevista, ens posarem d’acord per fer-la un dia en concret. El dia que es durà a terme, jo, tenint en compte la complexitat del cas, mostraria una actitud propera i assertiva al 100% envers al pares, encara que serà difícil que aquests col·laborin de manera activa i positiva amb nosaltres. Tot i que crec que amb aquesta actitud podrem aconseguir que entenguin que el seu fill necessita ajuda i una intervenció més acurada a la que els poden oferir nosaltres dins el centre. Sabent que nosaltres com a educadores no podem diagnosticar ni actuar profundament sobre els alumnes envers les patologies que pateixen. Els diré als pares, amb tacte que han de buscar un suport especialitzat, pel Lluís, fora del nostre centre. Acte seguit els mostraré el guió de l’entrevista que és durà a terme.

Guió de l’entrevista:

- Primerament procedirem a una salutació cordial.

- Preguntaré als pares si han notat una millora a casa del seu fill i si es mostra més receptiu amb ells. Comparant l’actitud d’aquest des de l’ultima entrevista que van realitzar amb la família.

- Parlaré, amb assertivitat, de les mancances que li detecto al Lluís dins l’aula.

- Tenint en compte que és una família desestructurada, proposaria als pares que busquessin, fora del centre escolar, un reforç per aconseguir una evolució en el Lluís.

- Per tal d’ajudar-los, fixaria una sèrie de pautes o rutines que poden dur-se a casa, com per exemple per dinar, entre tots, parar la taula, parlar de com els ha anat el dia, ajudar-lo a fer els deures, etc. Afegiria que aquest tipus d’accions són molt importants per millorar el desenvolupament del seu fill, ja que la majoria del temps el passa a casa amb la seva companyia.

- Finalment, passaria als torns de preguntes i a concretar una altra entrevista per valorar les millores que veuen en el Lluís després de començar amb les pautes que hem marcat.

Model de professor agressiu

La conducta d'una persona és la manera com es comporta en diversos àmbits de la seva vida diària, és a dir, la seva reacció davant una situació determinada. Existeixen tres conductes de comportament: l'agressiva, l'assertiva i la passiva.

A continuació, parlarem del tipus agressiu. Es caracteritza per intentar satisfer les necessitats a través d'un sentiment de poder, de voler tenir la raó sempre i tractar d'humiliar a la persona que li ha provocat aquest comportament violent.  
Una persona agressiva pensa que com més febles són els altres, més forta és ella, la qual cosa es deu a una gran inseguretat i baixa autoestima, que porta a expresar-les d'aquesta manera. Manipula persones amb conducta passiva per sobreposar el seu caràcter agressiu. Deixa en ridícul, menysprea als altres, és orgullosa i prepotent. Aquesta conducta genera estrès perquè sempre es troba a la defensiva, buscant una situació de discussió i de conflicte. En el vídeo que hem adjuntat podem observar el cas d'un professor amb aquesta conducta, en el qual, a partir d'un comportament inadequat d'un alumne, el professor, fart de la situació, reacciona de manera agressiva com a càstig cap al noi.

Internet segura

Una vegada hem acabat de fer la cerca d'informació a les webs www.kidsandteensonline.com i www.protegeles.com sobre què és la internet segura i l'assetjament, considerem que avui dia és molt important tractar-lo dins les aules. Degut a la inmensa evolució que s'ha produït envers les noves tecnologies, els infants tenen un accesibilitat molt còmoda a tots aquests tipus d'eines. Les eines més perilloses són les xarxes socials, com ara Facebook i Twitter. Fent-ne un mal ús es pot arribar a una situació molt delicada, el ciberassetjament.

Aquest concepte significa agredir psicològicament a través del món cibernètic. Per aquest motiu seria convenient concienciar a la societat, però sobretot a alumnes i professors, de com utilizar tots aquests recursos de forma segura. Per tractar aquest fet hem considerat oportú realitzar un còmic al que exposem un cas de ciberassetjament i la manera d'abordar-lo dins l'aula. Tot i que una xerrada no seria suficient per resoldre aquesta situació, s'han de prendre mesures més eficaces i amb una intervenció més directa. A continuació us deixem l'enllaç del còmic per a que li doneu un cop d'ull.

¡Si quieres puedes!

Storyboard i storytelling

A la classe d'avui hem estat parlant de la diferència entre un storytelling i un storyboard. L'storyboard és un recurs per explicar una història introduint les noves tecnologies. Acte seguit, la professora ens han proposat de fer-ne un a classe on es pogués identificar de manera clara el punt àlgid de la història i que només veient l'storyboard es pogués saber l'argument de la trama.   

Una vegada realitzat l'storyboard, vam començar amb l'storytelling, en el qual hem plasmat la història en forma de vídeo amb el programa movie maker. Tot i haver provat altres programes i haver tingut alguna dificultat a l'hora de realitzar-lo, estem satisfetes del resultat obtingut. Creiem que hem sabut ressaltar el punt àlgid tal i com se'ns demanava. Fent reflexió al que ens pot aportar dins l'aula considerem que els infants estaran molt més atents amb aquest recurs que amb el paper tradicional. Així doncs us deixem amb el nostre storytelling, desitjem que us agradi.
 

PLE

Degut a la professió a la que volem dedicar-nos creiem aconsellable que hem de tenir uns bons coneixements en l’àmbit de les competències digitals, per estar constantment informades sobre les noves tecnologies i poder-les aplicar amb els nens. Això es important a causa de que avui dia els infants són ‘’nadius tecnològics’’, és a dir tenen incorporades les noves tecnologies a la vida diària.

Per corroborar aquesta informació hem dut a terme el nostre PLE (Personal Learning Environament), els recursos que utilitzem habitualment.

En l’elaboració del nostre PLE queda constància de que les noves tecnologies ens aporten una gran facilitat a l’hora d’adquirir nous aprenentatges de manera significativa. Podem observar la gran dependència de les noves tecnologies als nostre PLE, degut a que totes utilitzem un gran nombre d’eines tecnològiques aplicades a la nostra vida quotidiana. Cal destacar que les eines tecnològiques més utilitzades entre nosaltres són les xarxes socials, en el nostre cas: Facebook, WhatsApp, etc. Pel que fa a aplicacions educatives destaquen: Google Traductor, Soft Català, Adobe Reader, etc. Per finalitzar us deixem la imatge dels nostres PLE per a que pugueu observar l’explicat anteriorment.

Reflexió tecnològica

Desprès d’haver realitzat una classe teòrica sobre les competències bàsiques i d’haver elaborat aquest mapa conceptual, hem arribat a la conclusió que ser competents tecnològicament avui dia és molt important. Això ens porta a pensar que és un gran recurs disposar de totes aquestes eines dins un aula infantil. La qual cosa facilitarà la implicació i la participació dels alumnes  respecte la dinàmica de classe. A més, són recursos que estan a l’abast de tothom i fan que la relació entre família i mestre sigui més estreta.

Cal destacar que per a fer un bon ús d’aquestes eines, nosaltres com a mestres, hauríem de ser competents digitalment. És a dir, tenir un domini tecnològic correcte per acabar convertint-lo en habilitats tecnològiques. També hauríem de ser capaços de saber escollir quines eines emprar en cada moment i de quina manera aplicar-les dins l’aula, així com cercar una bona font d’informació, comparant-ne entre diferents enllaços web. Aquestes habilitats queden reflectides en el mapa conceptual adjuntat seguidament. Com podem observar, un mestre ha de ser competent en aquestes deu àrees. 

Benvinguts/des!

Som un grup de quatre estudiants del grau d'Educació Infantil de la Universitat Rovira i Virgili, a la Seu de Baix Penedès. Les components som:

Carla Alonso

Noelia Gómez

Rocío Lebrón

Isabel Veas

 














Esperem que el nostre blog us agradi i gràcies per la vostra visita!