Les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes

Què és la mediació?

És un sistema alternatiu de resolució de conflictes perquè és extrajudicial o diferent dels canals legals o convencionals i en el qual intervé una tercera persona imparcial: el mediador. Aquest pot ser un alumne, un professor o un pare. La persona mediadora no dóna la solució, sinó pautes i passos per a que les persones que han tingut el conflicte arribin fins a ella de manera conjunta.

Tres aspectes essencials de la mediació és que ha de ser VOLUNTÀRIA, CONFIDENCIAL i el mediador ha de ser NEUTRAL per no posicionar-se a favor ni en contra de ningú. Consta de les següents fases:

1. Presentació de la persona mediadora i de les normes.

2. "Explica'm", on s'han d'exposar les dues versions de les persones.

3. Aclarir el problema posant en comú els punts de vista per identificar les coincidències i les diferències.

4. Proposar solucions buscant de forma creativa i avaluant-les.

5. Arribar a un acord equilibrat i que sigui possible assolir-lo.

Les qualitats bàsiques d'un mediador són la paciència, l'assertivitat, l'empatia i el domini de les habilitats comunicatives i socials. També ha d'escoltar de forma activa durant tota la sessió. I un concepte molt important, com s'indica en el vídeo, és la capacitat de PARAFRASEJAR. Aquesta eina consisteix en repetir en paraules pròpies les idees principals o pensaments expressats per la persona que explica el problema. Un cop analitzat el vídeo, ens ha semblat que l'actitud dels mediadors és correcta en tot moment, tenen un to de veu que trasmet confiança i tranquil·litat, intenten posar-se en el lloc dels nois que han tingut el problema i saben guiar cada part de la mediació de forma adequada i marcada per arribar a l'objectiu que els interessa, un acord mutu a través del DIÀLEG.

El cas d'en Lluís

Un cop analitzat el cas del Lluís i observat les característiques de la seva família, creiem convenient una entrevista amb aquesta, per tal de poder exposar-los els problemes que detectem del seu fill fent referència al seu procés d’aprenentatge. Quan els pares ens comuniquin que estan disposats a assistir a aquesta entrevista, ens posarem d’acord per fer-la un dia en concret. El dia que es durà a terme, jo, tenint en compte la complexitat del cas, mostraria una actitud propera i assertiva al 100% envers al pares, encara que serà difícil que aquests col·laborin de manera activa i positiva amb nosaltres. Tot i que crec que amb aquesta actitud podrem aconseguir que entenguin que el seu fill necessita ajuda i una intervenció més acurada a la que els poden oferir nosaltres dins el centre. Sabent que nosaltres com a educadores no podem diagnosticar ni actuar profundament sobre els alumnes envers les patologies que pateixen. Els diré als pares, amb tacte que han de buscar un suport especialitzat, pel Lluís, fora del nostre centre. Acte seguit els mostraré el guió de l’entrevista que és durà a terme.

Guió de l’entrevista:

- Primerament procedirem a una salutació cordial.

- Preguntaré als pares si han notat una millora a casa del seu fill i si es mostra més receptiu amb ells. Comparant l’actitud d’aquest des de l’ultima entrevista que van realitzar amb la família.

- Parlaré, amb assertivitat, de les mancances que li detecto al Lluís dins l’aula.

- Tenint en compte que és una família desestructurada, proposaria als pares que busquessin, fora del centre escolar, un reforç per aconseguir una evolució en el Lluís.

- Per tal d’ajudar-los, fixaria una sèrie de pautes o rutines que poden dur-se a casa, com per exemple per dinar, entre tots, parar la taula, parlar de com els ha anat el dia, ajudar-lo a fer els deures, etc. Afegiria que aquest tipus d’accions són molt importants per millorar el desenvolupament del seu fill, ja que la majoria del temps el passa a casa amb la seva companyia.

- Finalment, passaria als torns de preguntes i a concretar una altra entrevista per valorar les millores que veuen en el Lluís després de començar amb les pautes que hem marcat.

Model de professor agressiu

La conducta d'una persona és la manera com es comporta en diversos àmbits de la seva vida diària, és a dir, la seva reacció davant una situació determinada. Existeixen tres conductes de comportament: l'agressiva, l'assertiva i la passiva.

A continuació, parlarem del tipus agressiu. Es caracteritza per intentar satisfer les necessitats a través d'un sentiment de poder, de voler tenir la raó sempre i tractar d'humiliar a la persona que li ha provocat aquest comportament violent.  
Una persona agressiva pensa que com més febles són els altres, més forta és ella, la qual cosa es deu a una gran inseguretat i baixa autoestima, que porta a expresar-les d'aquesta manera. Manipula persones amb conducta passiva per sobreposar el seu caràcter agressiu. Deixa en ridícul, menysprea als altres, és orgullosa i prepotent. Aquesta conducta genera estrès perquè sempre es troba a la defensiva, buscant una situació de discussió i de conflicte. En el vídeo que hem adjuntat podem observar el cas d'un professor amb aquesta conducta, en el qual, a partir d'un comportament inadequat d'un alumne, el professor, fart de la situació, reacciona de manera agressiva com a càstig cap al noi.

Internet segura

Una vegada hem acabat de fer la cerca d'informació a les webs www.kidsandteensonline.com i www.protegeles.com sobre què és la internet segura i l'assetjament, considerem que avui dia és molt important tractar-lo dins les aules. Degut a la inmensa evolució que s'ha produït envers les noves tecnologies, els infants tenen un accesibilitat molt còmoda a tots aquests tipus d'eines. Les eines més perilloses són les xarxes socials, com ara Facebook i Twitter. Fent-ne un mal ús es pot arribar a una situació molt delicada, el ciberassetjament.

Aquest concepte significa agredir psicològicament a través del món cibernètic. Per aquest motiu seria convenient concienciar a la societat, però sobretot a alumnes i professors, de com utilizar tots aquests recursos de forma segura. Per tractar aquest fet hem considerat oportú realitzar un còmic al que exposem un cas de ciberassetjament i la manera d'abordar-lo dins l'aula. Tot i que una xerrada no seria suficient per resoldre aquesta situació, s'han de prendre mesures més eficaces i amb una intervenció més directa. A continuació us deixem l'enllaç del còmic per a que li doneu un cop d'ull.